divendres 6 de juny de 2008

Últims reculls i retalls

Escrit final i dedicatòria d'aquest espai personal a José Rizal i a Francesc de Paula Sánchez i Llecha

Sánchez i Rizal

Quedava parlar de l'assassinat de Jaume Cervelló per part del Barbut de Vinebre i altres vivències d'aquest bandoler.

Quedava parlar d'una demanda judicial de Damià d'Oriol interposada a Ramon Marull i Sala per la malifeta del seu operari Andreu Aloy en muntar un torn a l'inrevés, que va fer aturar el famós molí d'Oriol entre el dia 24 de setembre de 1883 i el dia 27 de desembre de 1884, després d'haver comprat molta maquinària a aquell burgès barceloní, el següent recurs i tota una història molt interessant que al senyor d'Oriol no va aportar-li res de profit.

Quedava també fer un esment a les cartes entre el rei castellà Felip IV i Sor Maria de Jesús d'Agreda, on aquests dos pietosos personatges es preocupen per l'ocupació, primer per part dels francesos i després per part dels castellans, del castell de Flix durant la Guerra dels Segadors.

Quedava comentar el llibre sobre l'arquitecte Egon Eiermann "Egon Eiermann. Die Berliner Zeit. Das architektonische Gesamtwerk bis 1945" de Sonja Hildebrand , on parla, entre altres coses, del seu projecte arquitectònic per la colònia-fàbrica de Flix, amb plànols inclosos i un altre titulat "Hitler's Luftwaffe in the Spanish Civil War (Contributions in Military Studies)." de Raymond L. Proctor, que tracta sobre Hitler, la Luftwaffe i els bombardejos a la Batalla de l'Ebre, on hi ha dades prou interessants sobre Flix i els pobles riberencs.

Quedaven i queden moltes coses per a dir de Flix, però això ho explicaran, com ja ho fan, altres blocaires als seus espais personals.

Jo vull deixar aquest últim escrit amb les imatges de dos personatges que he descobert gràcies a Tantost, que deixa del càrrec de blocaire. Són el filipí José Rizal i el jesuïta nascut a Flix Francesc de Paula Sànchez i Llecha.

I al mateix temps que deixo dues imatges d'aquests personatges tan importants, demano a qui sigui i que estigui interessat en la història de Flix, dels jesuïtes, de la lluita per la llibertat, de les vides de José Rizal i de Francesc de Paula Sànchez i Llecha, que intentin llegir i esbrinar totes les coses que puguin sobre tots aquests conceptes o sobre tot allò que els uneix.

----------------------------------------------------------
El Capellà de Flix i el detallat i deleteri Delatre

El Capellà de Flix es passejava amb les partides que capitanejava per aquells pobles de pagesos on entrava i demanava a la força aixopluc i diners per la causa carlina i, en el cas de que algun militar enemic fos avisat, hi havia amb tota seguretat, persecucions, batalles i, com era costum en ell, la típica fugida de sotana, boina roja, canana fluixa i cavall al galop per evitar ser agafat, mentre part dels seus homes corrien una sort ben diferent i acabaven presoners, ferits o morts i sense dret a galopar mai més.

El coronel Juan Delatre va fer un informe sobre la seva trobada amb una partida del Capellà de Flix el dia 16 de desembre de 1873.

Delatre explica com el dia 13 de desembre rep un telegrama on se l'informa que el Capellà de Flix ha arribat a Fraga a les deu del matí acompanyat d'una columna de carlins. Delatre marxa a trobar-lo arribant primer a Saidí a les dotze de la nit. Envia dos missatges per diferent camí a l'alcalde de Fraga demanant informació sobre Josep Agramunt i la partida que capitaneja. A les tres de la matinada arriben els missatges a mans de l'alcalde, que no els contesta. Delatre s'assabenta igualment que els carlins han sortit de Fraga a les sis de la tarda en direcció a Torrent.

Pren la decisió de creuar el riu Cinca amb una barca, perdent molt de temps i acabant aquesta operació a dos quarts de deu del matí. La partida del Capellà de Flix és ben forta, d'uns 400 homes, segons es informat mentre intenta passar el riu i marxa en direcció a Candasnos. Entre una boira que no deixa veure res a deu passes, decideix anar a trobar-se amb el capellà, perdent-se sovint en el camí per culpa de la poca visibilitat. Quan és ben a prop de Candasnos, algú fa saber a Delatre que una petita partida d'Agramunt, amb uns 70 homes dels més forts, ha sortit a cobrar la contribució a Penyalba. Vista la situació, ordena al capità de l'esquadró de Castillejos, Francisco Marchesi, que marxi amb 47 cavalls al galop a Penyalba a trobar-se amb els que han sortit en aquella direcció, sortint ell cap a La Valcuerna per tallar la retirada a la resta de la partida si volen fugir de l'escomesa .

Amb els de Penyalba aconsegueix complir brillantment la missió, topant Marchessi amb els carlins a Cameros, al mateix terme de Penyalba. La primera partida carlina està composta per 62 homes, entre ells un capità, un tinent i un alterés. Vuit acaben ferits d'arma blanca i se'ls confisquen 56 fusells amb les seves baionetes, un sabre, una corneta, cananes, cartutxos i 11.000 rals en diners.

El capellà de Flix, en sentir-ne el foc de Penyalba, comença una ràpida fugida a Casp, motiu pel qual no és possible apressar-lo. Delatre torna a Candasnos a les deu de la nit.

Delatre, en el seu informe, felicita i recomana davant del Governador Militar el Capità Marchesi i no parla en cap moment de morts, només de presoners i material confiscat a l'enemic i el Capellà de Flix, com sempre, fuig al galop i abandona els més desafortunats.


"Copia del parte dado por el Coronel D. Juan Delatre, relativo al encuentro de su columna con la facción del cura Flix el día 16 del actual." Ministerio de Guerra. "Gaceta de Madrid". Número 360. 26 de desembre de 1873

----------------------------------------------------------
El futbol abans de Sefor

Quan el futbol era cosa d'homes i en algun cas de dones i no d'alcohòlics descontrolats i jugadors que només pensen en anar tan ben pentinats com les models amb les que s'han casat i aquells antics equips de la Ribera d'Ebre compartien pàgines amb Ricardo Zamora fent aquelles aturades que Sefor, el genial corresponsal, periodista i historiador de Flix i del seu futbol, deixaria escrites en forma d'homèriques epopeies a "La Antorcha", a "La Voz de Flix", a "La Veu de Flix" o a qualsevol enciclopèdia del futbol il·lustrat, un partit qualsevol de l'Internacional de Flix o del Móra d'Ebre quedava retratat a "La Jornada Deportiva" compartint crònica amb aquells déus que feien anar les pilotes com els projectils dels canons o com els porters que volaven com Ícar per atrapar aquestes pilotes explosives.

Un redactor d'aquells anys mítics ens explica un partit amistós jugat un 4 de juny de 1922 a Móra d'Ebre entre els equips local i l'Internacional de Flix, sense llei Bosman, però amb algun jugador estranger inclòs a l'equip del meandre, del castell, de la fàbrica i del Barri Internacional, on el periodista deixa l'honor cavalleresc de posar el nom de Flix en primer lloc.

El match va ser fluixet i es va empatar a dos amb gols de Descarrega i Casadó per part del Móra d'Ebre i Rodríguez per l'equip de Flix, que també va xutar un penal tan fluix com el partit d'entrenament i costellada i ves a saber com hagués fet la crònica el nostre estimat i filòsof Sefor amb els seus mítics seforismes magistrals que anys més endavant farien càtedra a la nostra vila esportiva i futbolera.


"La Jornada Deportiva". Número. 37. 12 de juny de 1922, pàgina 11
----------------------------------------------------------
Epigrafia fabril, flixanca i germànica

Stroof, Plieninger, Pistor i Müller. Sembla la davantera del Bayern de Munic, però són els cognoms de quatre alemanys molt importants que han deixat la seva empremta en forma epigràfica moderna a tot el món i a Flix. Fins i tot Theodor Plieninger va arribar a la Casa Blanca a reunir-se amb el president Thedore Roosevelt el 22 d'octubre de 1903 i tant ell com Ignaz Stroof i Carl Pistor intercanviaven documentació i reunions amb Walther Rathenau, fill d'Emil Rathenau, importants industrials tots dos i polític i finalment ministre d'assumptes exteriors el primer, que acabaria morint assassinat l'any 1922 per membres amb possibles simpaties nazis i que no veien amb bons ulls un jueu com Rathenau formant part d'un gabinet alemany.

Stroof, Plieninger, Pistor i Müller van gaudir d'una sort diferent a Walter Rathenau.



Plaques de carrers flixancos


Noticia on es parla de la trobada entre Theodore Roosevelt i Theodor Plieninger a "The New York Times". 23 d'octubre de 1903

20. Walther Rathenau an Carl Pistor, Bitterfeld 198
25. Walther Rathenau an Carl Pistor 203
41. Walther Rathenau an Theodor Plieninger 220
46. Carl Pistor, Chemische Fabrik Elektron, an E. W. Bitterfeld 226
47. Theodor Plieninger, Chemische Fabrik Elektron A. G., an Walther Rathenau, Bitterfeld 226
48. Walther Rathenau an Direktor Ignaz Stroof, Frankfurt am Main 227
54. Walther Rathenau an Ignaz Stroof, Griesheim 230
55. Walther Rathenau an Ignaz Stroof 231
60. Theodor Plieninger an den Aufsichtsrat der Chemischen Fabrik “Elektron” AG 236
63. Theodor Plieninger an die Elektrochemischen Werke in Bitterfeld 242
Dades sobre documentació entre Walter Rathenau i Carl Pistor, Theodor Plieninger i Ignaz Stroof. Recollides al llibre "Emil und Walter Rathenau in der elektrochemischen Industrie (1888–1907). Eine historische Studie". d'Ursula Mader

Wilherm Müller i la seva vessant cultural com a participant en un congrés de geologia i com a membre de la Goethe-Gesellschaft


Tomba d'Ignaz i Maria Stroof a l'espectacular cementiri Frankfurter Hauptfriedhof de Frankfurt
----------------------------------------------------------


Daniel Roosevelt, el nebot d'un president americà passejant-se entre les bombes de la Batalla de l'Ebre

És curiós, que un nebot d'un president dels Estats Units faci de periodista enmig d'una guerra civil estrangera i enmig d'una batalla tan perillosa com la Batalla de l'Ebre no sé si és molt comú, potser sí en el cas d'una família tan nombrosa com la dels Roosevelt on molts dels seus membres, encara que hagin destacat en molts àmbits, no apareixen a molts llibres o enciclopèdies.

Parlo de Daniel Roosevelt, entre altres Daniels Roosevelts d'aquesta nissaga presidencial, però aquell que va entrevistar a Alvah Bessie i que no vaig acabar d'ubicar a l'escrit anterior on parlava dels Roosevelt. Ell va poder parlar amb el seu oncle de totes les bombes i totes les barbaritats dels feixistes de Franco, Hitler i Mussolini, va ser ell qui va fer l'entrevista per al diari "Brooklyn Daily Eagle" amb Alvah Bessie, però el meu anglès no és molt bo i no sempre faig servir els maleits "translators".

La història amaga moltes coses i ves a saber qui s'ha passejat i viscut pels carrers i per les cases on passegem i vivim ara nosaltres, encara que això no té perquè ser molt important.

"...At that point, they were overrun by cavalry, some killed, some escaping, and Keller and a Canadian were taken prisoner. In the town of Flix, Keller stunned his guard with a blow to the jaw. The Canadian grabbed the man's rifle and brought the butt down on his head. They made it back to the river. There was a bend at this new point..."

"...And in the arc of the Ebro, as elsewhere, the riparian towns of Ribarroja, Flix, Asco, Mora de Ebro, Miravet, and so on were fronted with well-built bunkers, tens of machine-gun nests..."

"...operating on the right flank of the 35th Division, had stormed the towns of Ribarroja and Flix, capturing hundreds of prisoners and much war materiel. The brigades of this division were already..."

"...With him were Ernst Toller, the famed German poet and dramatist; Daniel Roosevelt, a nephew of the President of the United States (at this time a correspondent for the Brooklyn Daily Eagle); and Captain Leonard Lamb. ..."


----------------------------------------------------------

El carlí Josep d'Oriol Gordo Sanz a les antigues enciclopèdies catalanes

En un català escrit d'una manera que no es molt llegit a les enciclopèdies actuals, als llibres o a la premsa, tenim dues breus biografies quasi calcades del flixanco Josep d'Oriol Gordo Sanz dels anys trenta i quaranta amb la curiosa particularitat que una està editada a Galícia l'any 1944, en temps del més dur franquisme.

ORIOL — GORDO SANZ (JOSEP D'). Biog. Militar carlista, n. a Flix (Tarragona) en 1842. Va pertànyer a l'exèrcit liberal fins a l'any 1868, en què, com a banderer del segon regiment d'enginyers, figurà entre els militars que van acompanyar a la reina Isabel II fins a la frontera. Ascendit a capità, sol·licità la llicència absoluta, i en esclatar la guerra civil carlista, va anar a oferir-se a don Carles de Borbó, qui el destinà a les ordres d'Elio, prenent part en nombroses accions de guerra, com l'atac i presa d'Estella i la batalla de Montejurra. Ajudant de camp de Dorregaray, va concórrer en 1874 al setge i rendició de Portugalete, a la batalla de Sant Pere Abanto, al setge de Bilbao i a la batalla d'Abarzuza, on li fou atorgada la placa roja del Mèrit Militar. En terminar la guerra civil era coronel. Morí a París en 1899. “Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana”. Barcelona : Salvat, 1931-1935.

ORIOL GORDO SANZ, Josep d'. Militar n. a Flix (Ribera d'Ebre) en 1842 i m. a París en 1899. En 1868 era membre de l'escorta que acompanyava Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l'excedència en assolir el grau de capità. Entrà a l'exèrcit carlí. En 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d'Abarzuza. En finir la guerra era coronel. S'exilià. “Cuadernos de Estudios Gallegos”. Instituto Padre Sarmiento de Estudios Gallegos. 1944/1966. Editorial: Instituto Padre Sarmiento de Estudios Gallegos ( Santiago de Compostela )

----------------------------------------------------------

L'Odissea genealògica dels Roosevelt, la Batalla de l'Ebre, Alvah Bessie i Flix

Franklin Delano Roosevelt va conèixer de primera mà i gràcies a una entrevista feta a Alvah Bessie, com ell mateix esmenta al seu llibre "Alvah Bessie's Spanish Civil War Notebooks" la situació que vivien la població civil, els soldats de la terra i els lluitadors vinguts amb les brigades internacionals aquells dies durant la batalla de l'Ebre. Aquesta entrevista, feta per un corresponsal del "Brooklyn Eagle!" va ser relatada al president per Daniel Roosevelt i més endavant transcrita al llibre genealògic "Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" escrit per Hall Roosevelt i Samuel Duff McCoy.
"Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" Hall Roosevelt; Samuel Duff McCoy. 1939. New York and London, Harper & Bros.

"Alvah Bessie's Spanish Civil War Notebooks". Alvah Cecil Bessie i Dan Bessie. 2002. University Press of Kentucky

Sembla ser que el president americà va tenir en la seva ment, en alguns moments del seu mandat, ajudar a la República Espanyola envers el feixisme de Franco, recolzant-se en el seu cunyat G. Hall Roosevelt. Almenys, gràcies als llibres de Bessie i de Hall Roosevelt i Samuel Duff Mccoy, sabem nosaltres i va saber un dia el mateix Franklin D. Roosevelt, que l'Ebre i alguns pobles que són mullats per aquest riu, com Flix, van ser bombardejats per Franco, Hitler i Mussolini.

Bessie ens explica a aquesta entrevista, entre altres coses, que l'únic pont que quedava era el del poble de Flix i que quaranta-set Junkers bombardejaven de nit la posició. Hi havia pols vora el riu i tota la roba n'estava ben plena. Només Flix estava dotat d'una bona defensa antiaèria. A França es celebrava la festa nacional i un pilot francès marejat o begut no volia volar...

"...We had to go then, because it was necessary to go back by way of Flix. It was the only bridge that was still standing. We had just watched the evening procession of German Junkers fly overhead, forty-seven of them, and deposit their load of bombs by the bridge near us. Huge clouds of dust rose from the river-bank, and our clothes were whipped with vibration. Some of them hit the bridge too; it would be morning before it was repaired. Apparently the only capable anti-aircraft was at Flix. We arrived at the little wrecked town and drove down onto the bridge, which was constructed with upright steel girders and paved with boards. The boards rumbled as we passed over with the sound of a dropping bomb cluster, echoing a recent bombardment. Here's an incident from "the other side": Our plane was late in getting off. In France, it was a national holiday, and our French pilot evidently saw no reason for flying on such a day. He looked a little wobbly when he arrived, and it soon turned out that he was drunk, because he did a vertical bank when we were not more than thirty feet off the ground and slipped so badly that I thought we would surely lose part of the wing. This had the effect of throwing the passengers into an enforced state of companionship. We were all attempting to say our famous last words before death overtook us. In this manner I met the man in the next chair. I had just left the front, and, divining this possibly from my extraordinary thinness, he seemed anxious ..." "Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" . Hall Roosevelt i Samuel Duff McCoy. 1939. New York and London, Harper & Bros.

----------------------------------------------------------

Alea iacta est Cabrera


"L'hivern del Tigre". Andreu Carranza. 2004. Planeta

Com Juli Cèsar, vull jugar als daus davant d'un riu; l'Ebre, gran corrent d'història mil·lenària, on el mateix militar romà, a Octogesa i fent la guerra a Pompeu, va travessar les seves aigües com si fos el Rubicó català, amb barques o ponts, com el Tigre Cabrera amb centenars o milers de soldats, dones i nens, dinou segles després, un humit mes de juny, amb unes barques que va afonar amb pedres el comte de Morella i ell va manar fer tornar surar.

Amb el permís dels escriptors Román Oyarzun, Joan Perucho i Andreu Carranza, regalo dos números a cadascú d'aquests historiadors i novel·listes abans de llençar aquestes sis xifres a l'aire i demano als daus que un dels tres m'expliqui alguna història que em parli de la sort dels guerrers, del riu Ebre, del mes de juny i de la verdor dels camps quan el mes de maig ha plogut tant que deixa aigua abundosa i tanta herba per desitjar que les guerres, els crits de les dones, nens, vells i ferits acabin i que la vida de tots pugui ser tan tranquil·la que els sons més terribles i guerrers siguin els lladrucs dels gossos.

Tiro el dau i surt un dels dos números adjudicats a Joan Perucho. Un altre dia i per la gràcia de l'atzar, els daus potser faran explicar alguna història a Román Oyarzun, a Andreu Carranza o a algun altre bon narrador de contes i relats.

"El gros de la tropa fou transportat en tres barcasses que, anys enrere, el comte de Morella havia fet enfonsar, omplint-les de pedres, en un indret secret de Flix. Fou una clarivident intuïció, car llavors Cabrera no podia ni pensar per a què servirien. Aquest treball fou lent i despacientava el general. Sis nedadors de primera es capbussaven alternativament i, en cada immersió, alleugerien les barques de llur càrrega. Per fi, quan no hi restà ni un sol roc, lligaren les embarcacions. A mitja operació foren hostilitzats per l'avantguarda d'O'Donnell, el gros de les forces del qual havia arribat a Móra d'Ebre. Llagostera, amb el primer batalló de caçadors de Tortosa, prengué posicions defensives per tal de protegir el pas de l'Exèrcit i, en un contraatac valerós i obstinat, rebutjà l'enemic, que s'hagué de replegar al poble d'Ascó. L'aspre color ocre d'aquelles terres i abruptes pujols s'adornà amb els virolats uniformes constitucionals i les boines roges dels carlins. Cabrera hagué d'allitar-se en un baiard i, d'allí estant, dirigia els moviments de les tropes. Se sentia exhaust, amb l'esperança, però, d'acabar aviat amb aquell desgavell apocalíptic de la seva vida. Sense haver-hi estat mai, somniava, com en una premonició estranya, uns prats verds i plujosos, molt semblants als de Surrey, i una vida tranquil·la, burgesa i familiar, entre lladrucs de setters..." "Obres completes". Juan Perucho. 1985. Edicions 62
----------------------------------------------------------
L'arquitectura, l'Ebre, Flix, les pedres i el blat

Pedres, arquitectura, blat, i riu Ebre van lligats a Flix amb un llaç històric que es pot obrir i tancar tafanejant les fulles de molts llibres, on els noms dels viatgers que treballaven i transportaven les pedres a Tortosa, Saragossa i a tot arreu i el blat a Barcelona, amb aquella pedrera on es picava pedra per carregar-la i fer-la viatjar per l'Ebre i aquells magatzems i molins necessaris per fer que el blat estigués en condicions d'arribar a la capital catalana i amb el riu Ebre i la seva corba passant per Flix, punt estratègic amb aquest meandre tan bonic en forma de llaç sense lligar, baronia, com La Palma d'Ebre de la Ciutat Comtal.

"por nou mil tellas d'Alamanya, verdes, moradas et blanquas, para la cubierta del mirador da la sala mayor, que estaba enla la part del rio; a los moros Ibrahim Papagest, laffer Alboleix, Ali Alboleix y Audalla Bayuch, rayces de barcas, 1.130 sueldos por traer once piedras por el Ebro, desde Flix, hoy de la provincia de Lérida, fins al postigo de San Nicolau déla dita ciudat [de Zaragoza] al canto del río de Ebro, de peso de sixanta ocho quintales."
"Revista de archivos, bibliotecas y museos". Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. 1917. Montepio del Cuerpo Facultativo del Ramo. pàgina 372

"Barcelona, tuvo en el siglo XV, edificios-almacenes de trigo en Hospitalet, Flix y Bañoles, construidos por el Municipio: pero nada queda de ellos."
"Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII". Vicente Lampérez y Romea. 1922. Editorial "Saturnino Calleja", s. a. pàgina 205

"El dia 25 de setembre, el Consell rebé una carta del batlle de Flix, Josep Morató, datada el 18 del mateix mes, en la qual feia saber la «mort desastrada de M. Pere Aymerich negat en lo riu Ebro (...), volent posar a bon tall les pedres que la Ciutat feia posar, a lliscat de una de ellas..."

"Podem afegir que, a més dels molins situats a l'interior de la ciutat, Barcelona tenia altres molins fora muralla o en altres indrets, com per exemple a Flix, on el mestre Benet Juli va traslladar-se el 19 de novembre de 1697, justament per visurar les obres d'uns molins a càrrec de la Ciutat..."
"L'arquitectura Civil del Segle XVII a Barcelona". Antònia Maria Perelló Ferrer. 1996. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pàgines 188 i 288

----------------------------------------------------------
Subvencions en temps de revoltes o subvencions mal calculades

Les subvencions que es demanen per part d'ajuntaments, societats privades o ONGs, a les diputacions o administracions autonòmiques o centrals, es concedeixen, encara que no es compleixen sempre, passant abans uns estudis previs que es fan o es fan veure que es fan i depenen molts cops de les necessitats reals, d'unes estadístiques atzaroses que fan que un sí o un no es decanti per la subvenció afirmativa o negativa o de l'amiguisme polític de qui ha demanat aquestes subvencions.

L'any pre-bèl·lic de 1935, l'Ajuntament de Flix veia aprovada una estranya subvenció per construir un estrany edifici destinat a fer d'escola d'educació graduada. Era signada per Mariano Cuber Sagols, director general de Belles Arts, el dia 29 de març. Pocs dies més tard dimitia del seu càrrec per tornar a seure rebotat a la cadira subvencionadora i acabar sortint definitivament escopetejat i rebotat lluny de la poltrona subvencionadora.

De subvencions encertades o equivocades per les necessitats que cal atendre, per un sí o un no de les decisions administratives atzaroses i per l'amiguisme polític, Flix, els flixancos i tothom ens som ben conscients i les gasetes o butlletins de fa molts anys i els d'ara són un bon registre que cal tenir ben arxivat.

D., MARIANO CUBER Señor Director general de Primera enseñanza. limo. Sr.: Visto el expediente incoado por el Ayuntamiento de Flix (Tarragona), solicitando subvención del Estado para construir directamente un edificio con destino a Escuela graduada, con cuatro secciones para niñas:

Resultando que la Oficina técnica de Construcción de Escuelas ha informado favorablemente el proyecto redactado por el Arquitecto D. Luis G. Colomer y Bellot, para la construcción el Ayuntamiento de Flix (Tarragona) de un edificio con destino a Escuela graduada, con cuatro secciones para niñas; y 2.° Que se conceda, en principio, al mencionado Ayuntamiento la subvención de 48.000 pesetas, que se abonará en los dos plazos que señala el artículo 16 del Decreto de 15 de Junio de 1934, previas las oportunas visitas de inspección. Lo digo a VI para su conocimiento y demás efectos. Madrid, 29 de Marzo de 1935. p. D., MARIANO CUBER Señor Director general de Bellas Artes.
"Gazeta de Madrid". Número 93. 3 d'abril de 1935


----------------------------------------------------------
Michal Bron i la Batalla de l'Ebre

Michal Bron va lluitar a la Guerra Civil Espanyola formant part de les Brigades Internacionals, on va ser ferit, fet que el va obligar a estar-se hospitalitzat a Lió i després confinat quatre anys en camps de concentració francesos.

Bron va néixer l'1 de gener de 1909 a Polònia. D'origen jueu i ideologia comunista, després de les guerres espanyola i mundial, d'haver treballat a la Iugoslàvia de Tito i més endavant distanciar-se dels seus camarades, va acabar sent perseguit i empresonat per l' estalinisme per haver estat membre de les Brigades Internacionals i per ser presoner a França. Mort Stalin, va ser alliberat. L'any 1970, la seva filla marxava a Suècia i l'any 1982 el seu fill feia el mateix camí. Ell no es reuniria amb els seus fills fins l'any 1984. Mentrestant s'esperaria a la Varsòvia del teló d'acer.

Els anticomunistes i germans bessons Kaczynski, en la seva intolerant persecució de tot allò que no sigui feixisme catòlic polonès, han arribat a posar les lleis i la por al cos a tots aquells que han lluitat per les llibertats del seu país sense ser de l'extrema dreta que ara envaeix Europa per mitja de les urnes i per formar part en algun moment de la seva vida de les velles guàrdies de lluitadors d'esquerres o comunistes demòcrates i Michal Bron és un d'aquests símbols que els dos germans bessons volen suprimir anul·lant les pensions dels homes vells, que oferien la vida per lluitar contra Hitler i Stalin i que s'han guanyat tots els mèrits amb ferides i deixant els seus coneixements a les generacions que no han viscut els horrors del feixisme hitlerià o estalinista.

El mateix Michal Bron, com Milton Wolff i altres, ha escrit llibres sobre les experiències que ha viscut. Un d'aquests llibres, "Bitwa nad Ebro i udział w niej Polaków", parla de la Batalla de l'Ebre i anomena molt els pobles riberencs com, per exemple, Flix.

No tinc últimes noticies de Michal Bron, desgraciadament, l'anticomunisme neocon domina el món mediàtic polonès i mundial, Suposo que segueix viu i l'1 de gener de 2009 farà 100 anys.


"Bitwa nad Ebro i udział w niej Polaków". Michał Bron. 1976. Książka i Wiedza (Flix es citat molt al llibre. Cliqueu a sobre de la imatge per veure-la millor)

----------------------------------------------------------

"L’avant-guerre; études et documents sur l’espionnage juif-allemand en France depuis l’affaire Dreyfus". Léon Daudet. 1913


L'antisemita Léon Daudet: De Dreyfus a l'hidrogen d'Stroof, Plieninger, Pistor i l'Electroquímica de Flix


El capità Alfred Dreyfus era francès i jueu i això era prou per poder-lo acusar de traïció a la França dels antisemites com Léon Daudet, fill de l'escriptor Alphonse Daudet que, anys després i sense haver-se escaldat amb l'assumpte Dreyfus, encara s'encarregaria d'acusar, potser amb certa raó, però sense abandonar el seu antisemitisme, els coneguts industrials alemanys Stroof, Plieninger i Pistor d'espiar i fer maniobres perilloses amb les fàbriques que aquests dirigien a França i també al nostre poble de Flix, on l'hidrogen d'aquestes fàbriques, donava vida als dirigibles francesos i podia ser negat inutilitzant aquests aparells voladors en cas de conflicte entre Alemanya i França.


divendres 23 de maig de 2008

Huracà i riuada de l'Ebre a Vinebre (nit del 23-24 de maig de 1853)

La nit del 23 al 24 de maig de 1853 un huracà, segons informava "El Genio de la Libertad" setmanes més tard, el 14 de juny, recollint altres fonts d'informació, castigava el poble de Vinebre, malmetent ametllers, olivers, moreres i vinya. Quan es va fer de dia, a la força i les destrosses del vent es sumava el riu Ebre que es desbordava envaint les collites i part del poble amb carrers i cases negats. Els veïns van fugir de l'aiguat carregant les mares amb els seus fills petits marxant a les parts altes de la població. Els homes s'emportaven aliments i material preuat de les cases amb els animals de càrrega. La gent plorava i els vells i malalts van patir el fet de ser arrencats dels seus llits. L'alcalde va ser transportat en braços a casa d'un veí. El capellà va procurar salvar les joies i tota la roba de valor de la seva església, i també va ser transportat per un feligrès en braços, evidentment, com l'alcalde, per tornar a entrar a la mateixa església per passejar el Santíssim Sagrament mentre pels carrers de Vinebre es passejaven les barques per cobrir els auxilis necessaris com si fos Venècia.

"El Genio de la Libertad". 14 de juny de 1853, pàgina 3 (cliqueu sobre la imatge per veure millor la notícia)

dimarts 20 de maig de 2008

Foscor, llum, patates i estrelles


"Els menjadors de patates" ("De Aardappeleters"), 1885, "Nit estelada sobre el Roine" ("Sterrennacht boven de Rhône" ), 1888 i "Nit estelada" ("De sterrennacht"), 1889.

S'ha de ser un geni per captar la llum i la foscor de dos universos diferents i fer-los convergir, s'hi ha algun punt que els fa comuns, per molta que sigui la divergència entre aquests dos mons. Això ho feia Van Gogh amb el cel fosc on brillen els astres i una habitació no gaire il·luminada, on les cares poc atractives de persones humils són estrelles brillants que mengen patates amb la mateixa serenor dels estels que fan pampallugues, com si aquest moviment lluminós i estel·lar fos la boca i els llavis que es mouen mentre les dents masteguen per alimentar-se de patates i de vida.

diumenge 18 de maig de 2008

Pedestals romans de pedra sorrenca flixanca

Denari de P. Aelius Paetus (209 aC) com el trobat al terra del Castell Vell de Flix. Referència de Dionisio Oriol Ferrús. Barcelona. 1947. "Ampurias". Servicio de Investigaciones Arqueológicas, Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. 1940 (Imprenta Rubiralta]

L'any 218 aC, els romans desembarquen a Empúries per lluitar contra els cartaginesos d'Hanníbal. Ocuparan tota la Península amb els anys. Ibèria o Hispània serà romana i tot el món de monedes, escultures i pedestals serà llatí.

Flix no serà aliè a aquesta invasió i les seves pedres sorrenques tampoc.

I amb aquestes pedres es van dedicar pedestals a romans il·lustres, com els de Munnius Placidus o Aelius Gracilis, senador vinculat a Tortosa i legat romà a la Gàl·lia Belga o altres ciutadans importants amb uns materials valuosos que viatjaven per via fluvial fins el lloc destinat per honrar un home o una dona que deixava el món amb un record en forma epigràfica d'origen flixanco.

Notes epigràfiques d'Aelius Gracilis i Munnius Placidus (fetes sobre pedra sorrenca flixanca)

Pedestals de Munnius Placidus i M. Sallustio (pedra sorrenca flixanca ). "Corpus inscriptionum latinarum". Armin U. Stylow, Géza Alföldy, Marc Mayer, Cristóbal González Román, Akademieder Wissenschaften in Berlin, Manfred Clauss, Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin, Anne Kolb, Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften, Maria Letizia Caldelli, Academiae Scientiarum Berolinensis et Brandenburgensis. 1995. Walter de Gruyter.

"...Quietae ad id tempus res in Germania fuerant, ingenio ducum, qui pervulgatis triumphi insignibus maius ex eo decus sperabant, si pacem continuavissent. Paulinus Pompeius et L. Vetus ea tempestate exercitui praeerant. ne tamen segnem militem attinerent, ille inchoatum ante tres et sexaginta annos a Druso aggerem coercendo Rheno absolvit, Vetus Mosellam atque [Ararim] facta inter utrumque fossa conectere parabat, ut copiae per mare, dein Rhodano et Arare subvectae per eam fossam, mox fluvio Mosella in Rhenum, exim Oceanum decurrerent, sublatisque itineris difficultatibus navigabilia inter se Occidentis Septentrionisque litora fierent. invidit operi Aelius Gracilis Belgicae legatus, deterrendo Veterem, ne legiones alienae provinciae inferret studiaque Galliarum adfectaret, formidolosum id imperatori dictitans, quo plerumque prohibentur conatus honesti..." Aelius Gracilis a "Annals, Llibre XIII" de Tàcit.

Bibliografia:

- "Crónica". Institución "Fernando el Católico." Publicaciones de la Junta Municipal de Arqueología y del Museo de Cartagena, correspondientes al Boletín arqueológico del sudeste español (B.A.S.E.) núms. XVI-XIX.", pàgines 705 i 709-711.

- "Actes du VII Congrès International d'Épigraphie Grecque et Latine", Constantza, 9-15 septembre 1977. Réunis et présentés par D. M. Pippidi. Société d'édition "Les Belles Lettres", pàgina 411.

- "Studi miscellanei". Seminario di Archeologia e storia dell arte greca e romana dell'Università di Roma. Editorial: Roma : Erma di Bretscheider, 1961, pàgines 101, 104 i 437.

- "Producción cerámica y economía rural en el Bajo Ebro en época romana" Víctor Revilla Calvo. Universitat, D.L. 1993 pàgines 129 i 138.

divendres 16 de maig de 2008

Flix, poble de prodigis d'art i natura


Internet m'ha fet descobrir moltes coses de Flix. Hi ha moltes referències bibliogràfiques del nostre poble i, per sort, moltes estan digitalitzades i a l'abast de tothom a la xarxa. Tinc més que mai el convenciment de la grandesa de Flix i el considero un dels pobles més importants de les Terres de l'Ebre ara mateix i sempre i de tota Catalunya durant molts anys de la història i potser avui en dia. El fet que el riu Ebre deixi un meandre tan ben marcat i que, durant mil·lennis, hagi estat un punt i una cruïlla de civilitzacions on s'ha arribat a jugar, ben a prop de la vila o aquí mateix, el futur de cultures i imperis, fa que aquesta localitat mereixi ser protagonista de moltes més històries escrites.

A la col·lecció "Àlbum meravella; llibre de prodigis d'art i natura", publicada l'any 1928 per l'Editorial Ibèrica, on hi ha imatges de gent i monuments de la nostra vila, es diu, entre altres coses, tot això de Flix:

FLIX. — Important vila d'uns 3.000 habs. tocant el marge dret de l'Ebre (pàgs. 204 a 206). Resulta fonamentada en el vessant d'una muntanya en la part superior de la qual apareixen les ruïnes d'un castell antic. En la part oposada a l'Ebre té una a bonica ermita dedicada a la Verge del Remei. Alguns objectes que s'han trobat a Flix denoten la seva ascendència romana. Entre moltes altres notes d interès històric, apuntem que en 1399 Flix fou adquirit per la ciutat de Barcelona a fi i efecte de poguer-hi retenir les barques que carregades de blat baixaven pel riu. Durant els moviments polítics de Catalunya, Flix sempre seguí d'acord amb Barcelona. En 1462, el batlle de Flix Francesc de Vilanova, feu grans esforços en defensa del lloc en la guerra contra Joan II. A primers d'Octubre de 1838 tingué lloc en els seus voltants una gran lluita entre les forces de Cabrera i les de la reina Isabel II. A l'Arxiu Municipal de Barcelona es troben molts documents que fan referència a Flix i la Palma. Flix és avui un poble eminentment industrial, car si bé l'agricultura hi fa un bon paper, la indústria química és la seva font de riquesa. Fa una trentena d'anys que es constituí la Societat Electro-Química de Flix, la qual adquirí la propietat del salt de construcció alarb. Hi ha instal·lada una important central elèctrica i la fàbrica de productes, en la qual s'ocupen uns 500 homes; treballa de nits i dies. La companyia té mines de carbó i pedreres de pedra i calç. Aquesta fàbrica ha influït notablement en l'avenç d'indústria nacional, doncs ha estat la primera que ha fabricat a Espanya el clorur de calç i la sosa, dos ingredients tant necessaris per a la gran indústria com per als afers casolans. A Flix es fabriquen també explosius, amoníac sintètic i s'omplen flascons d'hidrogen que produeix la pròpia Electro-Química.

dimecres 14 de maig de 2008

Flix, el seu meandre i Catalunya segons Hubert Jaillot

Seguint la vella tradició dels grans cartògrafs europeus, que van fer mapes de Catalunya, i de Sébastien de Pontault de Beaulieu, que va dibuixar un interessant plànol de Flix, Hubert Jaillot, insisteix a finals del segle XVII, quasi amb les mateixes línies que Beaulieu, amb l'obra "Principauté de Catalogne ou sont compris les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries" i li dóna al meandre de Flix una mica de color, com ho farà més endavant l'holandès Pieter van der Aa amb un altre mapa del meandre de Flix colorejat i quasi clonat al de Beaulieu i Jaillot.

dimecres 7 de maig de 2008

El pont de barques de Felip de França, Duc d'Orleans, a Móra i la petita batalla de Falset (1708)

Segons el llibre "Historia general de España" de Juan de Mariana i José Sabau y Blanco, el pont de Felip de França, Duc d'Orleans, a Flix no es va dur a terme i es va cercar una altra solució.

A Flix no se'n va sortir amb un pont per fer passar les tropes i l'artilleria, Felip de França, Duc d'Orleans, per les dificultats que posava el riu i va decidir fer-lo finalment a Móra amb unes barques.

Va encaminar-se amb l'exercit i amb dotze batallons es van posar mans a l'obra protegint aquest pas mentre feia venir a Asfeld i a Arennes. A Ginestar destacava a Gaetani amb 800 cavalls i dos mil infants per conquerir Falset, on es va lluitar amb duresa més d'una hora i on va haver molts morts. La victòria va ser seva i dels espanyols, que van ocupar el poble fent presoners a la majoria dels defensors, entre els que es trobaven onze capitans, tinents, el sergent major del regiment del Palatinat, sis enginyers i 530 soldats de diferents nacions. Es va afusellar als voluntaris i miquelets dels pobles dels voltants i, a poc a poc, els Borbons, amb canonades, feien el pont ferm entre Castella i Catalunya que hem passat i passem encara des de fa tres-cents anys.

"Historia general de España" de Juan de Mariana i José Sabau y Blanco. Madrid, Imp. de D. Leonardo Nuñez de Vargas, 1817-22

El pont de Felip de França, Duc D'Orleans, a Flix (1708)


El riu Ebre i els ponts temporals per creuar-lo, tenen una relació bèl·lica que ve de molt lluny i ens porta a temps tan antics com els dels romans i d'altres pobles antics i guerrers que creuaven un riu d'aigua per fer-ne un de sang o guerrers que ens són més coneguts i relativament més recents.

L'any 1708, amb la cavalleria francesa a les ordres del Senyor d'Arennes passejant-se per aquestes terres i amb la necessitat de tenir un pont al nostre riu, se'n va intentar construir un, sembla ser que sense molt èxit, a l'alçada de Flix, com ens explica el "Journal du marquis de Dangeau" de Philippe de Courcillon Dangeau i Louis de Rouvroy Saint-Simon a aquest diari, el dia corresponent al 7 de maig de 1708, citant una carta de dies abans de Felip de França ( Saint Cloud, 1674 - Versalles, 1723 ), aleshores Duc d'Orleans ( 1701-23 ) i més endavant Regent de França ( 1715-22 ).

"Journal du marquis de Dangeau" de Philippe de Courcillon Dangeau i Louis de Rouvroy Saint-Simon

Interviu entre l'abat i l'abadessa

Entre els anys 1664 i 1668, l'abat de Poblet va ser Josep Reduà que, segons el llibre "Història de Poblet" d'Agustí Altisent, aquest home sant, que va ser el cap principal del Monestir durant els anys esmentats i un abat important que va fer construir un nou campanar, resulta que era flixanco.

"...Josep Reduà, de Flix, fou elegit per al quadrienni 1664-1668. Durant el seu abadiat fou construït el nou campanar, del qual donarem mes detalls en aquest mateix capítol, en referir-nos a les obres. L'any 1666 ja hi eren posades les campanes. L'abat Reduà obtingué el cobrament anual d'una pensió endarrerida i una de corrent de la batllia de València. Acabat aquest quadrienni fou elegit per segona vegada fra Antoni Rossell (1668-1672)..."

D'ell parla més acuradament a aquest llibre, però jo estic interessat en una de les facetes religioses i morals que anaven, encara van unides i que estipulen que la roba ha de tapar tantes coses com siguin possibles.

L'abat Reduà havia de visitar Vallbona i allí hi havia i encara hi ha monges i les monges, com a dones que són, poden provocar en els homes, per molt que siguin abats, sentiments corporals dignes de ser rebuts amb cops de fuet i això no es podia ni es pot tolerar.

Vistes així les coses, sempre s'ha d'avisar al personal i així es va fer amb una carta censora, com ens explica el llibre "Abaciologi de Vallbona, 1153-1977" de Josep Joan Piquer i Jover amb una carta del 3 de juliol de 1667 que vol evitar que les monges rebin d'una forma indecent a l'abat flixanco de Poblet.

"...Carta de visita feta a Vallbona per l'abat Josep Reduà: «No permeta [la Mare Abadessa] que las faldillas interiors sian de seda, ni de color indecent; y axí mateix, que lo calçat y llassos no discorden de la onestitat y decencia monástica...» (3 juliol 1667)..."

Bibliografia:

-"Història de Poblet". Agustí Altisent. Abadia de Poblet. 1974

-"Abaciologi de Vallbona, 1153-1977". Josep Joan Piquer i Jover. Santes Creus. Fundació Roger de Belfort. 1978

dilluns 5 de maig de 2008

El traçat ferroviari ebrenc d'Hermenegildo Gorría



El 27 de gener de 1892 "La Dinastía" anunciava la pròxima posada en marxa del nou servei ferroviari públic de la línia Barcelona-Saragossa a les estacions d'Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre i Faió, prevista pel primer dia de febrer amb els horaris i els números de trens que farien el seu pas per aquestes estacions. Només es podia gaudir de compartiments de 2ª i de 3ª.

Anys abans, el traçat de la línia que havia de passar per alguns d'aquests pobles podia haver estat un altre si hagués prosperat la idea del polifacètic enginyer agrònom, enginyer industrial i meteoròleg Hermenegildo Gorría ( Osca 1843 - Barcelona 1920 ), que proposava a propietaris i comerciants de les Terres de l'Ebre una variant prou interessant si, segons ell, es feia entre Lleida i Tortosa, unint aquesta ciutat amb Els Alfacs.

Lleida disposava de la línia de la Noguera Pallaresa que facilitava el comerç entre el mercat francès i lleidatà. Si s'unia ara Lleida i Tortosa, com havia ideat Gorría, amb aquesta línia es podien embarcar productes francesos al port de Sant Carles de la Ràpita i en poques hores arribarien a la colònia africana guanyant terreny comercial les comarques lleidatanes, les Terres de l'Ebre i posant Algèria a l'abast de París en poc temps.

Aquest traçat, que no va ser l'únic que va estudiar Gorria, es va proposar a una reunió que també esmenta "La Dinastía" al número publicat el dia 18 de novembre de 1889 sortint de Tortosa passant per Xerta, Miravet, Benissanet, Móra la Nova, Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa per entrar a Lleida.

diumenge 4 de maig de 2008

Detingut a Viena un tirolès simpàtic que es passejava pel carrer fent coses normals

Hans Schioliticken i la seva xicota ( foto d'arxiu )

Un ciutadà austríac ha estat detingut, imputat i engarjolat a Viena per fer coses normals i per mostrar-se simpàtic en públic, segons fonts policials de la capital austríaca.

Hans Schioliticken, jove tirolès de 25 anys, està acusat d'un cas de normalitat extrema i d'un altre de simpatia aberrant, perpetrats mentre es passejava pels carrers de la capital d'Àustria entre una gran munió de gent rara, antipàtica i estupefacta que, davant d'aquell comportament inusual i escandalós a aquell país, s'ha mostrat indignada i amb unes ganes manifestes de soterrar quelcom.

Schioliticken ha estat detingut per la Brigada Repressiva de Delictes Normals, Simpàtics, Antirars i Antiaustríacs de la Policia d'Investigacions del Barri Cèntric i Excèntric Sissitzl de Viena, per ordre del caporal Gustav Andreas Mohler, arran d'una denúncia presentada per un home antipàtic i rar dels que, afortunadament, sovintegen per Viena i per tota Àustria.

El Ministeri d'Interior, ha emès avui un comunicat confirmant la detenció del ciutadà normal i simpàtic Hans Schioliticken, ordenant alhora una investigació exhaustiva, per determinar la responsabilitat del jove tirolès en el delicte d'immoralitat normal i simpatia aberrant que se l'imputa mentrestant resta incomunicat en un soterrani per començar a ser rehabilitat, anormalitzat i antipatitzat.

Després d'un lògic suggeriment del seu advocat defensor, l'acusat ha començat a ser antipàtic i a fer coses rares davant del tribunal, on una gernació de gent rara i antipàtica ha exigit la pitjor condemna per Hans Schioliticken.

-------------------------------

Off the record o Post Scriptum: Crec que confonem massa amb tòpics la seriositat i l'afany de treball i superació dels alemanys, austríacs, etc... amb la realitat d'una antipatia i una gran excentricitat que fa menys humans a aquests ciutadans. Són extremadament rars i antipàtics molts alemanys, austríacs i altres ciutadans de països de cultura semblant, tan nets i avançats, no?. I molts d'aquests ciutadans que ho saben, no volen ser com la majoria, se'n donen vergonya de saber-ho i els hi costa dir-ho als quatre vents perquè és un tabú voler ser com la gent de països més càlids i normals.

divendres 2 de maig de 2008

Apunts de la Guerra del Francès a Flix


Enguany es celebren els dos-cents anys de la Guerra del Francès de 1808-1814. De Flix, com d'altres llocs de Catalunya, es parla a molts manuscrits i llibres d'aquella època i d'anys posteriors. Molt interessants són les cites d'aquesta guerra i dels episodis viscuts a Flix i a la Ribera d'Ebre de Louis-Gabriel Suchet, Duc d'Albufera, a la seva autobiografia "Memoires du marechal Suchet: duc d'Albufera, sur ses campagnes en Espagne, depuis 1808 jusqu'en 1814".


Hi podem trobar algun flixanco màrtir de la guerra, com Francisco Benet, afusellat el dia 29 de juliol de 1812 a "Publicaciones del Congreso Histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su época (1807-1815)", editat per aquest mateix congrés, celebrat a Saragossa entre els dies 14 i 20 d'octubre de 1908, esmentat també a la tesi doctoral de Fernando Pifarré San Agustín, "Aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de Lleida. Segles XVIII i XIX" a la pàgina 47.

Un passatge dels molts que parlen de Flix i d'altres poblacions dels voltants i que he escollit per rematar aquest escrit, és el que fa referència al general Musnier quan fa seus els pobles de Flix i Móra sense grans problemes, estret del llibre "Victoires, conquêtes, désastres, revers et guerres civiles des français: de 1792 a 1815" i que deixo a continuació per a qui ho vulgui llegir.

Le général Musnier entra sans rencontrer d'obstacles à Flix et à Mora, sur les bords de l'Èbre. Cette position était nécessaire pour s'opposer aux de la garnison de Tortose et pour communiquer, par les défilés de Falset, avec l'armée de Catalogne, alors campée autour de Reus. Le général Habert, chassant devant lui toutes les bandes qui infestaient encore les vallées de Cinca et de la Sègre, s'empara de Balaguer, ville assez considérable, au nord de Lérida, et que sa position rend susceptible d'une bonne défense. L'ennemi, frappé de terreur à l'approche de ces mêmes colonnes qui l'avaient à l'approche de ces mêmes colonnes qui l'avaient si souvent battu et dispersé, abandonna Balaguer pendant la nuit, ainsi que tous les retranchements qu'il avait construits sur les hauteurs environnantes.

Bibliografia:

"Memoires du marechal Suchet: duc d'Albufera, sur ses campagnes en Espagne, depuis 1808 jusqu'en 1814". Louis-Gabriel Suchet. Paris : Adolphe Bossange, 1828.

"Publicaciones del Congreso Histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su época (1807-1815)". Congrés Històric Internacional de la Guerra de la Independència i la seva Època (1807-1815). Saragossa, 14 a 20 d'octubre de 1908.

"Aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Sant Joan de Lleida. Segles XVIII i XIX". Tesi doctoral de Fernando Pifarré San Agustín. Universitat de Lleida. Facultat de Medicina. Departament de Medicina. Unitat de Medicina Legal i Toxicologia. Lleida, 1998).

"Victoires, conquêtes, désastres, revers et guerres civiles des français: de 1792 a 1815". Charles-Théodore Beauvais de Préau. Paris : C.L.F. Panckoucke, éd. 1817-1825.

"Suchet: War in Spain". War Times Journal. (capítol 4).

"Suchet: War in Spain". War Times Journal. (capítol 7).

dimecres 30 d’abril de 2008

Mort del Barbut de Vinebre (30 d'abril de 1844)


"Gaceta de Madrid". Número 3527. 11/05/1844

El 30 d'abril de 1844 moria el Barbut de Vinebre, Isidre Teixidó, en una emboscada dels Mossos d'Esquadra després que aquests fossin avisats de la presència de la banda d'aquest famós bandoler per les contrades on es trobava el pastor del mateix poble de Vinebre, que vivia a la Torre de l'Espanyol i que va fer la confidència, donant la notícia a un mosso uns dies abans que el Barbut i el seu grup de bandolers anessin a reunir-se a una cabana anomenada Mas de la Pava, a la partida de les Garroptes, ara anomenada Gorraptes. El mosso va dir al pastor que no digués res i així sembla que ho va fer. Quan la banda va arribar al mas només hi havia un nen, fill del pastor que havia fet la confidència, que desconeixia el perill que corria el seu fill amb els mossos vigilant aquesta cabana de ben a prop. Entre els mossos i la banda del Barbut va començar un tiroteig i una lluita cos a cos, on el Barbut i Quiselis, un dels bandolers que amb ell formaven aquella banda, van caure morts. Francesc Casals i Juncosa, Torà, l'altre membre de la banda, va aconseguir fugir, sent capturat i mort el 6 d'octubre del mateix any.

Font: "Mossos". Número 29. pàgines 26 i 27. Agost de 2005. Generalitat de Catalunya. Departament d'Interior. Secretaria de Seguretat Pública. Direcció General de Seguretat Ciutadana.

divendres 25 d’abril de 2008

Qui ha dit que no hi havia més llenya per atiar el foc?

Fotos fetes per un ciutadà de segona des d'un tren de merda que sembla funcionar amb llenya.

Si un tren d'aquells antics, que funcionen amb caldera de llenya, necessita fusta i s'ha esgotat per una mala gestió del maquinista, la fusta es treu d'on sigui, que el foc només cal encendre'l i atiar-lo.

No tens aigua i no pots omplir les piscines i regar els jardins; prepares moltes canonades, les portes a casa del veí, les connectes al seu canal de rec i li fots la que faci falta que ja sabràs com pagar aquesta factura.

Et sobra merda radioactiva, la portes als que has pispat l'aigua pagant amb aquesta moneda brillant la transferència de recursos necessaris per tenir tu un tren que deixi de funcionar amb caldera i que vagi tan accelerat que arribis en uns minuts a la casa central del veí gran, el teu rei o president principal a passar els comptes i portar tota la paperassa amb la feina feta i que als poblets plens de merda de tota classe, la llenya i l'aigua minvi i els trens siguin pocs i semblin funcionar amb caldera, que tu vols un tren veloç que et faci anar a veure el teu reietó i el teu president per quedar bé.

Un canvi ben just.

Per això hi ha dues classes principals de ciutadans; els ciutadans que fomenten aquests canvis mentre governen i els que els han de suportar i callar mentre es miren com crema la llenya, com fuig l'aigua i com aterra la merda.


Els germans Marx demanaven llenya per motius més seriosos

dijous 24 d’abril de 2008

Iratxe i el caràcter i el físic del Capellà de Flix

El 24 d'abril de 1877, després de la Tercera Guerra Carlina, el Monestir d'Iratxe ( Navarra ) va ser declarat monument històric-artístic, passant a ser una titularitat més de l'estat que es va encarregar de la seva reparació.

Aquest monestir va ser un hospital de sang dels carlins durant el conflicte, on van estar-se com a metge, l'il·lustre lluitador contra l'epidèmia del còlera Nicasio Landa i com a pacient, l'esquerp i colèric Josep Agramunt, el capellà de Flix. El llibre "Memorias de la pacificación : diario anecdòtico de todos los sucesos y accidentes de la Guerra Civil Española desde principios de 1875 hasta la entrada triunfal de las tropas en Madrid, comprendiendo la descripción pintoresca de todo el pais Vasco-Navarro y el paseo militar de D. Alfonso XII" de Saturnino Giménez ens dibuixa breument el caràcter i els trets físics d'aquest home perillós i sanguinari de la nostra vila.

"...con ella estuvo tambien mi amigo el médico don Nicasio Landa, y yo volví á recorrer las dependencias del edificio. Conocí esta vez á uno de los huéspedes mas singulares del establecimiento; el cura de Flix, sobre el cual, en una de mis cartas, dije: «No sufrió lesion grave: puede ya levantarse y dar frecuentes paseos por las galerías. Me pareció un hombre bastante vulgar; pero de génio vivo y carácter enérgico. Su conversacion, ni atrae ni repele. Tendrá como unos sesenta años; es flaco de carnes, de bigote gris, y mirada segura. Vestia boina encarnada y garrick ceniza, mostrando por debajo un pantalon de uniforme.»..."

Font:"Memorias de la pacificación : diario anecdòtico de todos los sucesos y accidentes de la Guerra Civil Española desde principios de 1875 hasta la entrada triunfal de las tropas en Madrid, comprendiendo la descripción pintoresca de todo el pais Vasco-Navarro y el paseo militar de D. Alfonso XII" de Saturnino Giménez. Barcelona: S. Manero, 1877.